Comunicado nº 3

Comunicado nº 3

COMUNICAT d’ARTÍSTICADIRONCO

Cadascú sap quant va treballar per a ser feliç, tant en la infantesa, com en l’adolescència, per això davant el desencant de l’adultesa, és comprensible la recerca d’un refugi en aquell passat vintage que va ser un interval significant dins de les miserables vides dels que ja no hi són.

Cadascú busca la seva pròpia coordenada en l’espai-temps en el que el seu ésser se sent confortable i amb la potència suficient com per fer front a aquest present hostil el més alienat possible. Enyorant el passat dels altres, els adults d’avui, es tornen beatniks, o hipsters, o hippies, o punkies, etc com a base per consolidar amb seguretat el seu futur i com a senyal d’identitat per fer evident aquesta seguretat a la resta del seu entorn.
(Si vostè comprèn aquesta idea, una petita associació de situacions i pensaments farà visible el per què de l’origen de les tribus urbanes i si afina una mica més, potser comprengui que la seva exitencia és inevitable).
També hi ha els que deixen passar aquest torrent d’etiquetes potser perquè no ho necessiten, o perquè no encaixen i no són ni beatniks, ni hipsters, ni hippies ni punkies, ni X-Generation, ni floggers, ni millennials… Però que diàriament surfegen la realitat amb la mateixa enteresa els altres.
Amb aquest breu missatge poso sobre la taula un desig/homenatge a totes les generacions de perduts que sobreviuen com poden en aquest món ordinari, creient que, (a la seva manera), salven a l’humà de la seva pròpia destrucció…
Per un any 2019, amb porta sense clau al 2020 i amb finestra al 2021, brindo per vosaltres.

STATEMENT FROM ARTÍSTICADIRONCO

Everyone knows how much they worked to be happy, both in childhood and adolescence, so before the disenchantment of adulthood, it is understandable to seek refuge in that vintage past that was a significant interval within of the miserable lives of those who are no longer here.

Each one seeks his own coordinate in the space-time in which his being feels comfortable and powerful enough to face this hostile present, alienated and whole. Yearning the past of the others, the adults of today, become beatniks, or hipsters, or hippies, or punks, etc, as a basis to build their future with security, and as a hallmark to make that security evident to the rest of their environment.
(If you understand this idea, a small association of situations and thoughts will make visible why the origin of urban tribes and if you refine a little more, you may understand that its existence is inevitable).
There are also those who miss this torrent of labels maybe because they do not need it, or because they do not fit and they are not beatniks, hipsters, hippies, punks, X-Generation, floggers, millennials… But that daily surf the reality with the same integrity as the others.
With this brief message, I put on the table, a wish/tribute to the generations of the lost, who survive in this ordinary world, believing that (in their own way), they save the human being from their own destruction…
For one year 2019, with a keyless door to 2020, and with a window to 2021, my wishes for you.

COMUNICADO DE ARTÍSTICADIRONCO

Cada cual sabe cuanto trabajó para ser feliz, tanto en la niñez, como en la adolescencia, por eso ante el desencanto de la adultez, es entendible la búsqueda de un refugio en aquel pasado vintage que fue un intervalo significante dentro de las miserables vidas de los que ya no están.

Cada cual busca su propia coordenada en el espacio-tiempo en el que su ser se siente confortable y con la potencia suficiente como para hacer frente a este presente hostil lo más alienado posible. Añorando el pasado de los demás, los adultos de hoy, se vuelven beatniks, o hipsters, o hippies, o punkies, etc como base para cimentar con seguridad su futuro y como seña de identidad para hacer evidente esa seguridad al resto de su entorno.
(Si usted comprende esta idea, una pequeña asociación de situaciones y pensamientos hará visible el por qué del origen de las tribus urbanas y si afina un poco más, quizá comprenda que su exitencia es inevitable).
También están los que dejan pasar ese torrente de etiquetas tal vez porque no lo necesitan, o porque no encajan y no son ni beatniks, ni hipsters, ni hippies ni punkies, ni X-Generation, ni floggers, ni millennials… Pero que diariamente surfean la realidad con la misma entereza que los otros.
Con este escueto mensaje pongo sobre la mesa un deseo/homenaje a todas las generaciones de perdidos que sobreviven como pueden en este mundo berreta, creyendo que, (a su manera), salvan al humano de su propia destrucción…
Por un año 2019, con puerta sin llave al 2020 y con ventana al 2021, brindo por ustedes.

ADR
Posted on:
ArtísticaDiRonco | Photography. Literature. Painting. Drawing. Art & Craft... and other Psychoacoustic fantasies made with love by Celica G. Di Ronco.
Post author
Ir al contenido